La galera és un crustaci que viu als fons fangosos de la Mar de l’Ebre.
Existeixen més de 400 espècies de galera repartides per tot el món. Tot i això, la Squilla mantis és la que viu a les nostres costes. El seu nom es degut a la semblança amb la mantis religiosa, tot i que no tenen res a veure.
Mesura al voltant dels 20 cm de llargada i pot arribar a pesar uns 80 grams. El seu cos presenta colors groguencs i marró clar, amb alguns tocs rosats i blaus en determinades zones. El formen tres parts principals: el cèfalon, el tòrax i l’abdomen.
El cèfalon disposa de diverses antenes i antènules així com dos potes modificades com a pinces que utilitza per colpejar i perforar. A més, els seus ulls verdosos tenen una gran mobilitat, fet que li atorga una de les millors visions del món.
El tòrax té tres parells de potes que utilitza per caminar i subjectar-se al fons marí. A la part abdominal hi ha unes esquames amb brànquies que tenen com a funció nedar, remoure l’aigua i agafar l’oxigen. Una altra part important de l’abdomen és el tèlson on la galera simula dos ulls per enganyar els depredadors i que no ataquen els vertaders.
Viu en zones properes a deltes on les aigües són més riques en nutrients i els fons sorrencs i fangosos li permet excavar galeries sense que se li col·lapsin a sobre. Normalment habita aigües poc profundes, entre els 20 i els 250 metres per lo que se la considera una espècie bentònica.
La galera és una depredadora. Realitza un cau en forma d’U des d’on aguaita les seves preses. S’alimenta de cucs, d’altres crustacis i de peixos petits que captura amb les seves pinces, utilitzant-les com a arpó o colpejant-los.
A Catalunya es pesca sobretot als ports de la meitat sud. A partir de Vilanova i la Geltrú i fins a Alcanar. D´entre tots, Sant Carles de la Ràpita és on les captures de galera són més importants. S´agafa especialment amb l´art de bou, però a la costa de l’Ebre també es poden capturar amb el tresmall o nanses.
Tot i que les famílies marineres sempre han gaudit d’aquesta delícia, no ha estat fins fa relativament poc que l’alta gastronomia s’ha fixat en la galera. Considerades com a “l’escamarlà dels pobres”, el seu aspecte lleig, la dificultat per menjar-les i el perill que suposen si es cuinen quan encara són vives havien fet de la galera un crustaci barat que molts cops s’utilitzava com a esquer.
Feines com les del xef Vicent Guimerà (Antic Molí) o les jornades gastronòmiques de la galera que se celebren a l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, La Ràpita i Alcanar estan posant en valor aquest crustaci tan nostre i tan exquisit.
La millor època de l´any per a consumir-les és entre el gener i març, quan l´animal està més ple i la seva carn es més saborosa.
Amb arròs, a la planxa, al vapor o fregides amb dos dents d’all, alguns les prefereixen ovades, d’altres sense ous. Sigui com sigui les galeres tenen un sabor deliciós i molt característic que no deixa indiferent a ningú.
ÀNGEL PASCUAL PEÑA, Tècnic del Museu de la Mar de l’Ebre.
Referències
- Bosma, A. (2020). La Galera no és l’escamarlà dels pobres. Enllaç: https://vadegust.cat/actualitat/la-galera-no-es-lescamarla-dels-pobres-2257/
- Brunet i Navarro, J. (1996). Delta=Alfacs. Sant Carles de la Ràpita: L’autor.
- Jornadas Gastronómicas de la Galera de les Terres de l’Ebre 2021. (2021). Enllaç: https://gastronomiaycia.republica.com/2021/03/05/jornadas-gastronomicas-de-la-galera-de-les-terres-de-lebre-2021/
- La Galera, un marisc a reivindicar. (2016). Enllaç: https://historiesdemar.org/2016/02/29/la-galera-un-marisc-a-reivindicar/
- Riedl, R., & Abel, E. (2011). Fauna y flora del Mar Mediterráneo. Barcelona: Omega.
- Wirtz, P., & Debelius, H. (2004). Guía de invertebrados del Mediterráneo y Atlántico. Elche: Grupo Editorial M & G Difusión.
Blog del Museu de la Mar de l'Ebre 