La «Mar de l’Ebre» és un terme encunyat pel cronista Lluís Millán Roca, qui va dedicar la seva vida a la defensa de la pesca, la valorització del món mariner i al desenvolupament de la cultura rapitenca.
El terme es refereix al tros de costa entre el Coll de Balaguer (a Vandellòs) i Peníscola, territoris on la proximitat al riu crea unes característiques pròpies.
Història
La Reial Companyia de Canalització de l’Ebre
Des de l’edat mitjana, s’han dut a terme diversos projectes amb la voluntat de dinamitzar el comerç fluvial per l’Ebre, especialment per al transport de mercaderies provinents de l’Aragó. L’any 1851, el francès Isidore Pourcet de Fondeyre va obtenir la concessió d’una línia de navegació de més de 200km entre Saragossa i els Alfacs. Així va néixer la Reial Companyia de canalització de l’Ebre, una empresa creada amb capital anglo-francès que tenia com a objectiu modernitzar la navegació pel riu Ebre amb vaixells de vapor.
El projecte tècnic, desenvolupat juntament amb l’enginyer Jean Gratien Job, preveia la construcció de vuit noves preses i disset rescloses als assuts existents, a més de dragar i rectificar el riu en diversos punts. També preveia la construcció d’un canal artificial de navegació entre Amposta i els Alfacs, alimentat amb l’aigua d’un llarg canal secundari que començava a l’Assut de Xerta-Tivenys. Amb aquest canal els vaixells evitarien la desembocadura del riu i els problemes causats per les barres de sorra del delta.
El complex duaner de la Ràpita
El projecte de navegació fluvial amb vaixells de vapor per l’Ebre aviat resultaria un fracàs. Els problemes econòmics de la Reial Companyia, les especials condicions hidrogràfiques del riu, les pertorbacions polítiques del moment i la competència amb el ferrocarril van tenir com a conseqüència la fallida de la companyia.
En resposta, la Reial Companyia va reorientar la seva activitat cap a l’establiment d’una xarxa de regadiu al delta de l’Ebre. Així, l’any 1867, la concessió per a la navegació a vapor es va transformar per permetre la realització de les obres necessàries per al reg de l’hemidelta dret. Amb una durada de 99 anys, aquesta nova concessió va provocar un canvi de nom de l’empresa passant a anomenar-se Reial Companyia de Canalització i Regs de l’Ebre.
L’antic canal secundari d’alimentació d’aigua, allargat 30 km fins a l’Illa de Buda, tenia una major capacitat que si s’hagués projectat inicialment per al regadiu. D’aquesta manera naixia el Canal de la Dreta de l’Ebre, des d’on es van crear tota una xarxa de canals i desaigües que van permetre el sanejament de l’hemidelta dret i la introducció del cultiu de l’arròs.