Museu de la mar de l’Ebre

La Reial Companyia de Canalització de l’Ebre

Des de l’edat mitjana, s’han dut a terme diversos projectes amb la voluntat de dinamitzar el comerç fluvial per l’Ebre, especialment per al transport de mercaderies provinents de l’Aragó. L’any 1851, el francès Isidore Pourcet de Fondeyre va obtenir la concessió d’una línia de navegació de més de 200 km entre Saragossa i els Alfacs. Així va néixer la Reial Companyia de canalització de l’Ebre, una empresa creada amb capital anglo-francès que tenia com a objectiu modernitzar la navegació pel riu Ebre amb vaixells de vapor.

El projecte tècnic, desenvolupat juntament amb l’enginyer Jean Gratien Job, preveia la construcció de vuit noves preses i disset rescloses als assuts existents, a més de dragar i rectificar el riu en diversos punts. També preveia la construcció d’un canal artificial de navegació entre Amposta i els Alfacs, alimentat amb l’aigua d’un llarg canal secundari que començava a l’Assut de Xerta-Tivenys. Amb aquest canal els vaixells evitarien la desembocadura del riu i els problemes causats per les barres de sorra del delta.

El complex duaner de la Ràpita

El canal de navegació començava a Sant Carles de la Ràpita, on es trobava una resclosa i el complex duaner. La resclosa tenia dues comportes que permetien regular el nivell de l’aigua per a la navegació. Sobre aquesta hi havia un pont giratori metàl·lic que unia la població amb la ribera i que es desplaçava lateralment per permetre el pas de vaixells.

A continuació s’obria un port que comunicava amb el magatzem principal. Aquest magatzem constava d’una planta semisoterrada per a les mercaderies delicades i una planta superior per a la resta de mercaderies. L’accés al complex es feia a través de les dues cases del guarda, que donaven pas a un espai obert amb l’edifici principal al fons. Aquest edifici, de 900 m² i d’estil neoclàssic, era la seu de la companyia i allotjava els tallers i oficines que regulaven el trànsit marítim fluvial.

Les obres de construcció d’aquest complex es van dur a terme entre 1852 i 1859. L’edifici principal va ser projectat per l’arquitecte Jean Lenté i supervisat per Jules Carvallo, enginyer en cap de les obres des de 1857. L’obra va ser executada pel rapitenc Josep Canício Sala, un dels principals constructors d’aquest projecte.

La fi de la Reial Companyia

El projecte de navegació fluvial amb vaixells de vapor per l’Ebre aviat resultaria un fracàs. Els problemes econòmics de la Reial Companyia, les especials condicions hidrogràfiques del riu, les pertorbacions polítiques del moment i la competència amb el ferrocarril van tenir com a conseqüència la fallida de la companyia.

En resposta, la Reial Companyia va reorientar la seva activitat cap a l’establiment d’una xarxa de regadiu al delta de l’Ebre. Així, l’any 1867, la concessió per a la navegació a vapor es va transformar per permetre la realització de les obres necessàries per al reg de l’hemidelta dret. Amb una durada de 99 anys, aquesta nova concessió va provocar un canvi de nom de l’empresa passant a anomenar-se Reial Companyia de Canalització i Regs de l’Ebre.

L’antic canal secundari d’alimentació d’aigua, allargat 30 km fins a l’Illa de Buda, tenia una major capacitat que si s’hagués projectat inicialment per al regadiu. D’aquesta manera naixia el Canal de la Dreta de l’Ebre, des d’on es van crear tota una xarxa de canals i desaigües que van permetre el sanejament de l’hemidelta dret i la introducció del cultiu de l’arròs.

Del cap de Terme a Sòl de riu

Aquesta sala permet descobrir els diversos ambients de la costa de l’Ebre. La mescla d’aigua dolça del riu amb aigua salada del mar i l’aiguabarreig de sediments produït a la seva desembocadura, afavoreix l’existència d’una increïble biodiversitat marina que es reparteix entre els ambients sorrencs, rocosos, praderies d’algues i aigües lliures.

Més enllà de la fauna i flora autòctona hi destaca la col·lecció malacològica de Joan Brunet i Navarro, amb més de 3.000 exemplars de mol·luscs d’arreu del món. La recreació central del fons marí et farà sentir immers en un món submarí on natura i humans conviuen en harmonia.

Bressol de pescadors i mariners

Realitza un viatge per la història marinera de la costa de l’Ebre. La seva importància geoestratègica i la capacitat de les seves badies, han portat als humans a controlar aquesta zona des de la protohistòria fins a l’època contemporània.

Ibers, romans, musulmans i cristians. Tots ells han deixat una empremta que caracteritza la identitat de les poblacions d’aquest territori. Aquesta idiosincràsia s’expressa a través de les arts de pesca, dels oficis auxiliars, les receptes i creences tradicionals, un lèxic propi o festivitats singulars. La sala es completa amb la visita l’audiovisual «Ràpita Marinera», un reportatge de l’activitat a la Ràpita des de l’albada fins l’ocàs.

Espai Arbó

En aquest espai s’explica la biografia i obra de l’etern escriptor de l’Ebre, Sebastià Juan Arbó. A través de fotografies familiars i fragments de les seves novel·les, el recorregut endinsa l’espectador en els secrets de la literatura arboniana.

L’autor va crear un imaginari literari al voltant de les Terres de l’Ebre, terme que encunya ell mateix amb la novel·la homònima, publicada el 1932.

Les biografies de Cervantes, Pío Baroja o Jacint Verdaguer; premis com el Nadal o Fastenrath, o la seva participació en multituds de diaris van convertir a Arbó en un dels autors més prolífics i reeixits de les nostres terres.

Sala d’exposicions temporals

Aquesta sala acull una programació anual estable que s’inicia al febrer i acaba al gener de l’any següent.

S’hi presenten un total de cinc exposicions anuals de dos mesos de durada cadascuna i d’autors i temàtiques diverses però sempre amb la mar de l’Ebre com a eix central.

Biologia, història, art, antropologia, geografia o desenvolupament territorial conformen una programació variada i dinàmica per a tots els públics que apropa la cultura a la ciutadania.

Espai polivalent

Aquest petit espai permet acollir exposicions efímeres, mostres auxiliars, així com conferències, tallers, presentacions i altres activitats.

Es tracta d’un espai situat al vestíbul del museu on es realitzen activitats de petit format que generen un fort dinamisme cultural.