El diumenge 12 de març de 1944, a mitja tarda, un vaixell mercant artillat, el Kilissi, de nacionalitat francesa, però amb bandera alemanya forçada i en missió d’escorta a un altre vaixell, a l’altura del cap de Tortosa, va estar intensament bombardejat per avions de la RAF i, com a conseqüència, va acabar enfonsant-se a les goles de l’Ebre.
Tot això va passar a tocar de les aigües territorials espanyoles i a la vista i oïda de la gent del país, com encara es recorda en algunes poblacions del Baix Ebre i del Montsià. Malgrat que hi va haver morts i ferits, mai res de tot això es va publicar a la premsa local, ni a la de la resta de l’Estat. El ferri control de tota informació, va fer que qualsevol dada relacionada amb la guerra i el seu curs fos manipulada, o fins i tot ignorada, quan convenia a l’aparell del règim.
Però, mentre la guerra succeïa, dins del territori espanyol, i per més que el franquisme ho amagués, hi va haver episodis bèl·lics protagonitzats per unitats militars dels països contendents. El litoral tarragoní va viure nombrosos incidents, convertit en un front passiu que en determinats moments es va activar amb violents enfrontaments.
Per un costat, les nombroses operacions i circumstàncies politicomilitars que es van succeir entre 1939 i 1945 al Mediterrani, sovint, van provocar que, a tot l’Estat es produïssin aterratges accidentals i sinistres de les aviacions contendents. Al litoral tarragoní, això succeïa principalment a les llargues platges del Baix Penedès i a les àmplies extensions sorrenques del delta de l’Ebre, lliures d’obstacles i envoltades d’aigües someres atesa la seguretat que aquestes condicions oferien als pilots.
Per altra banda, al mar, es van viure combats directes entre unitats aèries i navals. L’entrada en lluita de Nord-amèrica l’any 1941 i la victòria dels exèrcits aliats en el nord d’Àfrica, l’any 1943, amb els posteriors desembarcaments sobre Sicília, Sardenya i Còrsega, va suposar per a l’Eix la pèrdua del control naval. La sostinguda i efectiva activitat britànica per aire i mar, operacions a les quals es va afegir el que restava de la marina de guerra francesa, va col·lapsar el subministrament alemany de productes de necessitat estratègica dels quals es proveïen des dels ports Mediterranis.
Al mar de l’Ebre, el període àlgid d’aquestes accions va començar en els mesos previs als desembarcaments aliats en territori italià, a la primavera de 1943, moment en què els alemanys mantenien en les aigües llevantines i a través del litoral català, una de les darreres rutes per proveir-se de determinats productes vitals per la guerra i la mateixa subsistència, principalment mineral de ferro i cítrics, embarcats des dels ports de València i Sagunt fins als de Port Vendres, Seta i Marsella o, fins i tot, al de Barcelona quan convenia i d’allí per terra o aire, fins a Alemanya.
La resposta aliada va arribar aquí, amb un llarg i sever bloqueig aeronaval entorn del cap de Tortosa, que ben aviat va derivar en tensos incidents i enfrontaments, sovint en el llindar del cel i de les aigües territorials, quan no dins, malgrat els esforços de la diplomàcia aliada per evitar friccions amb el règim i viceversa, en moments decisius del conflicte a l’escenari europeu. Aquest va estar el cas de l’enfonsament del vapor Kilissi, executat pels avions de la RAF, arran del qual Londres va instruir a les unitats navals i aèries que, en el futur, no iniciessin més atacs a vaixells que poguessin estar en aigües espanyoles, a menys que fos emesa una ordre concreta.
Uns fets i unes circumstàncies que, durant uns mesos d’aquella guerra, van permetre situar els llocs i topònims de la nostra geografia en els mapes i diaris d’operacions militars dels estrategs dels exèrcits aliats i dels de l’Eix.
JOSEP MARIA CASTELLVÍ,
Historiador naval i documentalista submarí.
Bibliografia
Castellví, J.M. (2016). La Segona Guerra Mundial al Mar de l’Ebre i a Tarragona (1a ed.). Tarragona: Arola Editors. Col·lecció Saturnino Bellido.
Blog del Museu de la Mar de l'Ebre 