L’escandall és una eina que serveix per a mesurar la profunditat del fons marí. És tan antic com la pròpia navegació, però tot i ser un estri habitual a la nostra costa, actualment sembla gairebé oblidat.
El seu funcionament és molt senzill. Consta d’un pes, que sol ser de plom, amb un forat o anella per amarrar-li un cordill de gran llargada amb senyals cada cert punt. El pes enfonsa l’escandall mentre que les senyals n’indiquen la profunditat fins arribar al fons marí.
La documentació sobre l’escandall és molt antiga. Pintures egípcies mostren l’ús d’una perxa per tal de mesurar la fondària disponible, fet que podria datar la seva invenció entre el 2.000 i 1.930 aC. Els primers escandalls eren de pedra com el que es conserva al Museo del Mare de Trapani. A partir del segle IV aC trobarem escandalls de plom amb cordill de lli, com els utilitzats pels romans.
“Escandallar”, podia servir per a moltes més coses a més de mesurar la profunditat. També s’utilitzava l’escandall per observar la qualitat del fons marí (fang, sorra o roca), i determinar si el lloc era un bon fondejador. Altres usos de l’escandall era calcular la velocitat de la nau, o detectar si aquesta estava sent arrossegada per la corrent quan l’àncora no quedava ben fixada al fons.
Els antics pescadors de la Mar de l’Ebre escandallaven constantment durant la jornada de pesca. La seva unitat de mesura era la braça (al mediterrani català 1 braça equival a 1’6718m), per lo que el cordill de l’escandall tenia una senyal cada 10 braces.
Així podien saber per quin fons navegaven i mantenir un rumb que seguis la línia del litoral. Amb l’escandall i les senyes marítimes de la serra del Montsià eren capaços de triangular la seva posició. Per exemple, podien trobar-se a “Morro porquet” amb 49 braces. Amb aquest sistema, un vaixell podia ubicar-se entre l’Ametlla de Mar i Vinaròs, punts on les senyes marítimes canviaven. Això permetia localitzar bons caladors o evitar els temuts enganxadors.
A partir de la segona meitat del segle XX, amb l’arribada de les noves tecnologies com els dispositius de GPS o radar que dibuixaven el fons marí sobre la pantalla, la funció de l’escandall va esdevenir inútil. Tot i això, en ser una tècnica transmesa de pares a fills durant generacions observem que s’ha escandallat fins gairebé l’actualitat.
Quan a bordo falla la tecnologia, l’escandall sempre és la millor opció per saber on estàs.
ÀNGEL PASCUAL PEÑA. Tècnic del Museu de la Mar de l’Ebre.
Referències
- Chaín-Navarro, C. (2017). ¿Cómo medían la profundidad del mar los antiguos navegantes?. Enllaç: https://blogcatedranaval.com/2014/01/26/como-median-la-profundidad-del-mar-los-antiguos-navegantes/
- Escandallar | enciclopèdia.cat. (2012). Enllaç: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0180163.xml
- Pellegrino, L. (2007). Lo Scandaglio “a Sagola” nell’Antichità. Documentazione Storica e Archeologica. Universitat De Bolonya.
- What does the age of the survey mean for nautical charts?. (2015). Enllaç: https://noaacoastsurvey.wordpress.com/2015/07/30/what-does-the-age-of-the-survey-mean-for-nautical-charts/
Museu de la Mar de l'Ebre 